Loading...
Els bombardejos de març del 1938 a Barcelona | beteve.cat 2018-03-19T09:18:08+00:00

80 anys dels pitjors bombardejos

El 16 de març del 1938 van començar a Barcelona els pitjors bombardejos que ha viscut mai la ciutat. Van ser 43 hores en què es van poder sentir 19 alarmes durant les incursions constants de l’Aviació Legionària italiana. Aquests atacs van arribar dos anys després d’haver començat la Guerra Civil i buscaven atemorir la població civil i fer-li perdre la moral.

Aquest especial repassa tots els bombardejos amb víctimes que hi va haver a Barcelona durant la Guerra Civil, des del 13 de febrer del 1937 fins al 24 de gener del 1939. Tot, a partir de diversos interactius, mapes, vídeos i fotografies.

Mapa cronològic

El vídeo següent mostra cronològicament en quins punts exactes van caure les bombes. A més, es pot saber el nombre de víctimes de cada un dels atacs. Per accedir a tota la informació, és recomanable seguir el vídeo amb auriculars i fer-ho en un ordinador de taula.

Les víctimes

Es calcula que hi va haver 2.700 víctimes directes pels bombardejos. Tot i això, d’identificades n’hi ha 2.017. Cerqueu en aquesta llista el nom, l’edat i el dia de la mort de cada una d’elles.

> llista de víctimes

Descobriu la història d’algunes de les víctimes del dia més sagnant dels bombardejos, el 17 de març del 1938. Van morir veïns com el degà dels notaris o Júlia Gay, mare dels escriptors Goytisolo.

> les seves històries

Entrevistes

L’oncle de Ferran Mascarell conduïa un camió ple de trilita a la Gran Via en el moment en què van caure bombes el 17 de març del 1938.

Maria Aurora Berbel es va oblidar l’oli que acabava de comprar. Va sortir al carrer i va morir a causa d’un dels bombardejos.

L’historiador Joan Villarroya ha investigat els morts i ferits atesos als hospitals de Barcelona per bombardejos. N’ha registrat 2.404.

Refugis i bombes

En aquest mapa interactiu hi ha localitzats els 93 punts bombardejats de la ciutat. És una informació extreta de l’Arxiu Municipal Contemporani recollida en el llibre ‘Perill de bombardeig’, de Santiago i Elisenda Albertí. Seleccioneu també una de les tres capes del mapa: el plànol Vicenç Martorell del 1930, l’actual o la imatge de satèl·lit. També s’hi inclou la ubicació dels refugis catalogats per l’Ajuntament de Barcelona en la Carta Arqueològica de Barcelona. En total, n’hi ha 1.354. En vermell destaquen els 14 en què podeu clicar per saber-ne més.

Atacs navals i aeris a Barcelona

Primer bombardeig naval amb víctimes (13 de febrer del 1937)

Quatre cops abans ja s’havien sentit les sirenes. A més, al port hi havia algun vaixell o submarí enemics. Però ningú no s’esperava que a Gràcia i a la part alta del passeig de Sant Joan arribés, des del mar, el so intens de les bombes un dissabte al vespre. L’alarma va sonar a les 21.45 h, massa tard per a molta gent.

El primer bombardeig amb víctimes mortals a Barcelona va consistir en 70 bombes disparades des del vaixell de la marina italiana Eugenio di Savoia. Va agafar totalment per sorpresa la població. “S’havia de bombardejar el centre de la ciutat”, segons revela un informe secret del Ministeri de la Marina a Roma.

Pàgina 1 de l’informe secret de la marina italiana sobre la missió del vaixell Eugenio di Savoia. [Cedit pel THG]

L’apartat C diu: “S’havia de bombardejar el centre de la ciutat”. El cita i el tradueix Josep M. Contel en el llibre ‘Gràcia, temps de bombes, temps de refugis’ (Taller d’Història de Gràcia). Aquest atac s’havia atribuït al Canarias, de l’exèrcit de Franco, que navegava cap a Cadis. I també s’havia dit que l’objectiu era la fàbrica Elizalde, que en va quedar intacta. Reproduïm un fragment de l’informe:
“Es disparen salves successives de set o vuit canonades per salva, amb foc ben regulat i granada explosiva […]. Es llancen nou salves i es triga quatre minuts i 45 segons. El llançament provoca efectes tangibles. Es perceben incendis i grans núvols de fum. Es té la convicció que tots els projectils han explotat. Després de la novena salva, per evitar bombardejar la zona neutral amb canonades desviades i també per evitar ser reconeguts per vaixells que es trobin eventualment a la zona, i atès que els fars ens il•luminen, ordeno que el foc s’aturi i canviem de rumb i ens allunyem a la velocitat de 30 milles […]. La nostra disciplina de foc ha estat òptima i el comportament del material també, excepte el desviament d’un canó, produït per l’encallament del disparador. S’han disparat 70 bombes”.

L’atac va causar les primeres 18 víctimes de les més de 2.700 totals a causa dels bombardejos durant els anys de la Guerra Civil. Va ser portada en tots els diaris el dia següent i van organitzar-se funerals oficials amb gran assistència de públic. Tothom suposava que havia estat un fet aïllat. Malauradament, allò va ser només l’inici. Cap de les altres víctimes no van tenir uns funerals semblants.

Efectes del bombardeig (13 febrer)Les bombes van deixar parcialment en ruïnes edificis als carrers de Bailèn, del Consell de Cent, de Còrsega, de Martí Vilanova (ara Ciutat de Granada), de la Mutualitat (ara Sant Antoni Maria Claret), de Nàpols, del Perill, de la Perla, de Tordera, del Torrent de l’Olla i de les Torres; i en va malmetre d’altres.

[Fotos: Carlos Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona]

Primer bombardeig aeri nocturn (29 de maig del 1937)

Eren les 3.40 h. Foscor i silenci profunds. Cap avís i, de sobte, la  detonació d’una bomba. Les primeres vegades que els carrers de Barcelona es van veure sacsejats per bombes llançades des d’avions van ser el 16 de març, al Poble-sec, i el 18 d’abril del 1937. Si no comptem els atacs del 13 de febrer, que es van fer des del vaixell Eugenio di Savoia, el primer bombardeig amb gran nombre de víctimes mortals va ser el 29 de maig, amb l’agreujant que va ser el primer bombardeig aeri nocturn. Hi va haver 40 víctimes mortals només aquell dia.

Així ho va relatar ‘La Vanguardia’ l’endemà:

“Els ciutadans que encara no havien anat a dormir van percebre, primer de manera suau i després amb tota claredat, el soroll de motors d’uns avions que s’acostaven al centre de la capital. Minuts més tard, van aparèixer volant a gran altura set avions negres que van deixar caure diverses bengales amb paracaigudes. Un cop orientats, es van dividir en dues esquadrilles per dur a terme el seu criminal propòsit de bombardejar la població civil de Barcelona. Instants després, van caure en diversos punts de la capital granades i bombes explosives i incendiàries de diferents calibres. Simultàniament van funcionar, cada cop amb més intensitat, les sirenes d’alarma, els serenos i vigilants van tocar els xiulets per prevenir la població, que, immediatament, es va dirigir cap als refugis assenyalats per la defensa antiàeria […]. El bombardeig va durar aproximadament uns 10 minuts […]. Per la intensitat del bombardeig, sens dubte el més important de tots els que ha patit la nostra ciutat, des dels primers moments es va creure que les víctimes i els danys causats per la criminal agressió serien enormes”.

Van protagonitzar els bombardejos set avions Savoia-Marchetti S81 Pipistrelli que van atacar des de Mallorca. De nou, l’objectiu va ser el centre de la ciutat. En la nostra base de dades hi ha registrats 39 morts el dia del bombardeig i nou el dia següent, és a dir 48, tot i que la nota oficial en parlava de 64. Els barris afectats van ser Hostafrancs, Sants, l’Esquerra i la Dreta de l’Eixample, la Barceloneta, Can Tunis, el Raval, el Poble-sec i el Poblenou.

[Fotos: Carlos Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona]

Els pitjors bombardejos a Barcelona (del 16 al 18 de març del 1938)

Dues del migdia. Diverses illes de l’Eixample totalment a les fosques pel fum. Una desena de façanes estaven ensorrades a la Gran Via entre Balmes i el passeig de Gràcia. Entre el 16 i el 18 de març es van produir 19 alarmes al llarg de 43 hores terribles, amb incursions i bombardejos constants de Savoia-Marchetti S81 i S79 de l’Aviació Legionària de les Balears, que anaven i tornaven de Mallorca.

La bomba que va caure el 17 de març del 1938 a les dues del migdia sobre un camió que transportava explosius va ser la pitjor de la Guerra Civil a Barcelona. Va aixecar una columna de fum de gairebé 250 metres i la tripulació va quedar tan desconcertada que van fer fotos per documentar l’episodi, pensant que tal vegada duien un tipus nou de bomba.

[Fotos aèries: Centre d’Història Contemporània de Catalunya]

Serà gairebé impossible saber mai quantes víctimes va provocar exactament perquè algunes es van desintegrar: se’n parla de 500. Nosaltres n’hem comptat 971 en la base de dades de víctimes des del 16 de març fins al 23 d’abril del 1938, quan hi va haver el bombardeig següent amb víctimes mortals, perquè molts desapareguts o ferits es van registrar dies o, fins i tot, setmanes després.

Bombardeig a la Gran Via cantonada amb Balmes. [Foto: Carlos Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona]

En un fet sense precedents en cap conflicte armat a Europa, el règim feixista de Mussolini va ordenar una escalada bèl•lica de gran abast contra Barcelona. No és clar qui en va prendre la iniciativa. En qualsevol cas, les protestes internacionals van ser tan clamoroses que va ser Franco qui va reclamar a Mussolini que aturés la destrucció.

L’Aviació Legionària italiana

Espanya no disposava d’aviació de combat quan va esclatar la Guerra Civil. Tota la costa est de la península i les Balears petites es van mantenir fidels a la República, però a Mallorca va triomfar el cop d’estat. Ben aviat, l’illa es va convertir en la plataforma des d’on l’Aviació Legionària de les Balears va bombardejar tota la costa sota el govern de Mussolini, tot i que Itàlia mai no va declarar oficialment la guerra a Espanya. Dels 194 bombardejos a Barcelona, l’Aviació Legionària de les Balears en va fer 113, inclosos els més mortífers, entre el 16 i el 18 de març del 1938.

Índex d’objectius de l’Aviació Legionària des de la base aèria de Mallorca, on va vèncer el cop d’estat. [Cedit per THG]

El setembre del 1937, 12 avions Savoia-Marchetti S79 Sparvieri (esparvers) es van integrar a l’Aviació Legionària sota el comandament del coronel Attilio Biseo, amb la denominació de 8º Stormo Falchi delle Baleari. El gener del 1938, van comprar 15 d’aquests avions i també el XXV Grup Pipistrelli (ratpenats) delle Baleari, amb 11 bombarders nocturns Savoia-Marchetti S81, tots, sota el comandament del general Velardi. [Font: ‘Quan plovien bombes’]

Els Savoia-Marchetti es van convertir en els avions més tristament famosos a Barcelona perquè amb la velocitat dels S79 es multiplicava la intensitat dels bombardejos. La defensa antiaèria de Barcelona només podia minvar-ne el poder destructor. Cada S79 efectuava de mitjana tres missions al dia a plena càrrega amb formacions alternes de tres, cinc, 10 o més avions.

SAVOIA-MARCHETTI S79: Trimotor de bombardeig ràpid de fabricació italiana. Motor: tres Alfa Romeo de 780 CV. Armament: tres metralladores de 12,7 mm (dues a la torreta dorsal i una a la torreta ventral). Càrrega ofensiva: 1.000 kg de bombes. Velocitat màxima: 430 km/h. Sostre: 8.500 m. Autonomia: 2.000 km.

Savoia-Marchetti S79 Sparviero. [Foto: Andrea Nicola, Viquipèdia]

SAVOIA-MARCHETTI S81: Trimotor de bombardeig pesant de fabricació italiana. Motor: tres Piaggio de 670 CV. Armament: sis metralladores de 7,7 mm (dues a cadascuna de les torretes i dues de laterals). Càrrega ofensiva: 1.200 kg de bombes. Velocitat màxima: 320 km/h. Sostre: 7.000 m. Autonomia: 1.500/2.000 km.

Savoia-MarSavoia-Marchetti S81 Pipistrello. [Foto: Viquipèdia]

El 30 de març del 1939 van acabar les operacions militars. Dos mesos després del final de la Guerra Civil, el 30 de maig, es va dissoldre l’Aviació Legionària.

La defensa antiaèria de Barcelona

Barcelona no esperava ser objecte de bombardejos aeris. Segons explica l’historiador Joan Villarroya, “estar a la rereguarda no era cap garantia d’immunitat davant l’aparició d’un element nou com l’aviació. Els bombardejos sobre la rereguarda van ser un aspecte bèl·lic absolutament nou, que es va desenvolupar durant la Guerra Civil”.

La defensa activa, militar, va consistir a localitzar i neutralitzar els atacs. Per això, van disposar de fonolocalitzadors (fotografia de més avall) a Montjuïc, el turó de la Rovira i Sant Pere Màrtir. A més també tenien radioescoltes, projectors, guaites de costes i d’altres d’ubicats en vaixells a alta mar, per localitzar avions i donar-los els avisos pertinents (el radar no es va inventar fins al 1941).

Fonolocalitzador. [Foto: Cedida per THG]

El marge habitual entre detecció d’atac i sirena d’alarma era com a màxim de 10 minuts. A partir de mitjan 1937, per intentar neutralitzar els atacs aeris, van contribuir a la defensa aèria de la ciutat alguns caces soviètics -Polikarpov I-15 Xato i I-16 Mosca-, que van intervenir des dels camps de Sabadell i el Prat.

Avió Polikarpov I-16 (Mosca), de l’exèrcit republicà. [Foto: Arxiu David Gesalí, cedida pel Taller d’Història de Gràcia]

L’octubre del 1937, la direcció de la DECA (Defensa Especial contra Aeronaus) va ubicar-se al passeig de Gràcia, 116, a Barcelona. Sota el seu comandament hi havia també algunes bateries de canons, ubicades en dues zones: la façana marítima –Montjuïc i el Poblenou– i el turó de la Rovira, que es va projectar al llarg del 1937 i definitivament el gener del 1938.

Allà, s’hi van col•locar quatre canons Vickers 105. Tot i el seu efecte dissuasiu, els mitjans republicans van ser precaris i insuficients.

Canó al turó de la Rovira. [Cedit per THG]

La impossibilitat d’anticipar-se als atacs enemics va potenciar la defensa passiva, civil, amb l’adopció de mesures per a la detecció, la prevenció i el salvament dels ciutadans. El 20 de setembre del 1936 es van publicar les primeres instruccions en cas de bombardeig. Durant el novembre, es van pintar de blau tots els fanals de la ciutat i els ciutadans van col•locar tires engomades als vidres d’aparadors, portes i finestres.

Secció de Defensa Passiva de la Població. [Memòria Digital de Catalunya: col•lecció “Cartells del Pavelló de la República” / Universitat de Barcelona]

El febrer del 1937, mes del primer bombardeig naval amb víctimes, va començar a radiar el text que Teodor Garriga, locutor de Ràdio Associació, va fer famós: “Atenció, barcelonins! Hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres”.

Amb el cenetista Manuel Muñoz Díez al capdavant del primer Servei de Defensa Passiva Antiaèria de l’Ajuntament, des de la tardor del 1936 es va oferir assessorament i es va regular la construcció de refugis veïnals en forma de galeria de mina sense revestiment. Aquesta secció va iniciar l’excavació de 24 refugis, tot i que molts es van construir gràcies a la voluntat i la capacitat organitzativa de la ciutadania. Les associacions que organitzaven balls, festes o activitats esportives hi van col·laborar activament, especialment a barris com Gràcia, el Poble-sec, Sants, el Clot o Sant Martí.

Activitats a Barcelona

La ciutat acull diverses propostes culturals per posar-se en la pell dels qui van patir la Guerra Civil i els bombardejos. Una visita al refugi 307 del Poble-sec o una ruta guiada per seguir les petjades del fotògraf de guerra Agustí Centelles en són alguns exemples.

Experiència Centelles
Itinerari que repassa els escenaris de 20 fotografies d’Agustí Centelles capturades durant la insurrecció militar que va desencadenar la Guerra Civil.

Bateria antiaèria del turó de la Rovira
Gestionada pel Museu d’Història de Barcelona, la bateria va funcionar des de principis del 1938 fins a dies abans de la caiguda de la Barcelona republicana.

Rutes en anglès
L’any 2009, el britànic Nick Lloyd va ser pioner organitzant itineraris de la Guerra Civil a Barcelona. Avui dia ho continua fent amb rutes guiades en anglès.

Refugi 307, al Poble-sec
El refugi es pot visitar de dilluns a diumenge amb reserva prèvia. Disposa de tres entrades d’accés al carrer Nou de la Rambla i té prop de 400 metres de túnels.

Escenaris de guerra
Lazzum, una plataforma d’oci accessible per a tothom, ofereix rutes que recorren els escenaris més crucials revivint fotografies, telegrames o escoltant testimonis.
Refugi de la plaça del Diamant
Aquest refugi ocupa el subsòl de la plaça del Diamant. El Taller d’Història de Gràcia fa cada diumenge, a les 11 h, visites guiades per explorar l’indret.